Pol Uñó. Preludi: "Sempre ens quedarà el cos"

Un homenatge profund i visceral a la nostra existència més tangible i, alhora, més etèria: el cos. Aquesta exposició vol comprendre’l des de totes les seves perspectives, explorant els racons més ombrívols fins als moments més eufòrics i plaents.

Neix d’una fascinació per descobrir-ne les textures i les possibilitats d’un cos trencat, amb una perspectiva gairebé completament psicològica, que reflecteix el pes de la insatisfacció i la incomoditat de viure en una pell que a vegades ens sembla intrusa. Un espai de conflictes i alienació, on les tensions plenes d’ombres evoquen la lluita contra els propis pensaments i inseguretats. Aquest malestar sovint s’ha vist agreujat per realitats complexes que inclouen trastorns relacionats amb la percepció i l’alimentació, entre d'altres, alimentant una sensació de distància i dissonància amb un mateix. El cos ens recorda aquells instants en què ens sentim atrapats, desconnectats de la nostra pròpia essència.

Aquest preludi és també una simfonia d’explosions de formes i colors que celebren la sensualitat, el goig i l’amor propi. La connexió amb el plaer, el respecte i l’alegria de viure dins del nostre propi cos.

“Sempre ens quedarà el cos” és, en definitiva, una invitació a reconciliar-nos amb nosaltres mateixos, a contemplar el cos amb nous ulls i descobrir que, en tota la seva imperfecció, és un reflex de qui som i de qui volem ser. Endinseu-vos, doncs, en aquest preludi lliure, amb una expressió càlida, una dansa desgarradora i sincera. El cos sempre serà el nostre refugi, el nostre punt de partida i el nostre destí final.